Nou començament!

Hola amics!

L’any passat vaig començar aquest bloc amb bastanta iŀlusió, per motius de temps, com sempre, el vaig anar deixant poc a poc. Vaig tenir problemes tècnics i vaig perdre el bloc original i he hagut de muntar-lo de nou. Per sort, tinc totes les entrades antigues i poc a poc les tornaré a publicar.

Espero tornar a ser per aquí ben aviat, moltes gràcies!

Microsoft i la Generalitat

Un altre cop ha tornat a passar i ara en temps de crisi. La Generalitat de Catalunya ha renovat un contracte de 3 anys amb Microsoft en el qual es pacten 23 milions d’euros per la compra de programari i llicències en aquesta multinacional americana.

govcatmicrosoft23m

Tal i com s’ha fet públic al web de la Generalitat les retallades en educació i sanitat continuen però es veu que en programari informàtic no. Es podria acceptar aquest contracte si realment no hi hagués alternativa o si per mitjà de concurs s’hagués escollit que Microsoft era l’empresa que feia el millor preu. En aquest cas, no s’ha fet cap concurs Microsoft ha estat escollida com a única opció pel programari de l’administració i de l’educació pública deixant anar en temps molt difícils 23 milions d’euros per una empresa americana. Bé, s’hauria de saber que països desenvolupats com Alemanya i països en desenvolupament com Brasil, fa anys que van optar per deixar de pagar llicències a empreses americanes i van recórrer a l’alternativa del programari lliure traduït a totes les llengües. L’estalvi que comporta l’ús de programari lliure és grandiós tenint en compte que també es podrien estalviar 421.077,61 € en renovació de llicències pel projecte Escuela 2.0(Educat 1×1). Tota aquesta suma de diners es podrien destinar a coes bastant més imprescindibles que en l’ús de programari americà, propietari, privatiu, que no està traduït al 100% al català i que a sobre mai funciona com ha de funcionar. Estaria d’acord en que aquests diners s’útilitzéssin en millorar la Linkat (és òbvi que es necessiten molt menys de 23 milions d’euros per millorar-la). Millorar la Linkat donaria feina a programadors catalans.

Tot i així, la meva indignació no només recau sobre aquesta notícia, també m’agradaria saber quants milions estem pagant a Microsoft per l’ús de “La Cloud Privada de la Generalitat de Catalunya”. En aquest tema a sobre m’indigno més ja que tenim un projecte de la terra, l’EyeOS, que dóna servei professional de clouds privades a grans empreses i multinacionals i sembla com si la Generalitat no en conegués la seva existència… Ens hem de creure que ningú rep cap tipus de comissió perquè a l’administració pública catalana s’utilitzi aquest programari americà quan no té cap sentit utilitzar-lo? No atacaré pas cap a l’actual “Govern dels millors“, ja que l’anterior “Govern dels Megacracks” feia el mateix. Una pena pel món del programari lliure ja que són oportunitats que es perden per ensenyar la potència que té en àmbits educatius, administratius, de seguretat i en d’altres molts serveis.

Xarxes Socials a l’Escola

Són molts els nens i les nenes que des de l’escola i amb el seu portàtil, han de connectar-se a internet per consultar informació o accedir al llibre digital. Amb les infraestructures de telecomunicacions que tenim avui en dia no és gaire difícil que la connexió a internet sigui extremadament lenta o que sigui nuŀla. Si a més a més tenim en compte que altres nens passen de la classe i es connecten a pàgines que no s’han de connectar en aquella hora de classe, no és gaire difícil arribar a la conclusió que la xarxa del centre ha de ser potent. És per això que en molts centres s’ha optat per la implementació de Proxies i d’altres mecanismes que permeten desar en memòria cau pàgines d’internet per servir-les més ràpid i filtrar el contingut d’aquestes per tal d’evitar mals usos de la xarxa.

Actualment estem vivint una revolució tecnològica i social a la vegada on clarament hi conviuen ambdós camps. Les xarxes socials són l’exemple més clar d’aquesta revolució. Una revolució d’aquestes característiques afecta directament en el sistema educatiu tenint en compte que en molts centres s’ha implantat la tecnologia a les aules. És en aquest punt on s’han de fer diverses reflexions. Les xarxes socials són educatives? Poden ser educatives? Han de ser una “assignatura”?

twitter-bird-1

Per una part crec que ha d’haver-hi una assignatura (que no sigui la que s’anomena “Informàtica” on es fa de tot menys informàtica) on es concencii als alumnes sobre el que significa publicar les coses a les xarxes socials. En aquesta assignatura s’haurien de veure per sobre les polítques de pivacitat de les xarxes socials més famoses, s’han de mostrar les xarxes més famoses i ensenyar a utilitzar xarxes tant potents i professionals com poden ser Linkedin o Twitter.

FB-1ia9l4e

D’altra banda, crec que actualment les xarxes socials no s’estan utilitzant (en general) de forma educativa, més aviat al contrari, són espais d’oci virtual on els alumnes intenten desconnectar del que diu el professor i fer de tot menys aprendre. Però si els professors mica en mica introdueixen les xarxes socials dins les seves assignatures, potser la cosa canvia. Un exemple d’ús ja implantat per algun professor que conec és crear un grup al Facebook. En aquest grup s’hi publiquen els deures que s’han de fer a casa o es demana que es vagin adjuntant els resums dels temes de les assignatures. Sembla una tonteria, però quina excusa té l’alumne per dir que no ha vist la feina? Tots tenen mòbil i tots entren al Facebook cada dia més d’un cop excepte casos molt puntuals i molt excepcionals.

Tots estareu pensant que el Projecte 1×1 està mort, i és cert, la Generalitat ja no dóna cap tipus de subvenció a les famílies, però Toshiba segueix apostant pel projecte i moltes escoles també. Això vol dir que Toshiba segueix fent portàtils a mida per les escoles amb Windows7 Professional, Microsoft Offce i Ubuntu (Segueixo pensant que sense Office i Windows serien més barats, però la demanda és la que és) al mateix preu que l’any passat, 300€, una bona oportunitat per seguir tirant endavant aquest projecte que es vulgui o no, té molt de futur, però s’han de saber aplicar bé les tecnologies.

Bé, només és una opinió personal que aprofito per fer reviure un altre cop el meu bloc. Us deixo també aquest enllaç molt interessant sobre Facebook a l’educació.

Cultura Lliure

Segurament si heu llegit les entrades que he fet fins ara potser us sorprèn que parli del programari propietari com si fós el diable i en canvi dexi sempre en bona posició al programari lliure. Bé, en aquest article intentaré que entengueu el perquè de tot això.

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. Per fer-ho més breu i clar podem dir que perquè un programa sigui lliure, ha de complir les 4 llibertats definides per la FSF(Free Software Foundation):

  • La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

FSF

Si us esteu preguntant quin seria el model de negoci d’aquests programadors, la resposta és ben fàcil, el servei. Tanmateix, no vull aprofundir sobre el model de negoci, això cadascú té el seu i cadascú sap què ha de fer. El que vull remarcar en aquesta entrada és la importància que té el fet de compartir el coneixement. Des d’un àmbit molt més proper a nosaltres, tots algun cop hem anat a casa un amic i ens ha fet una coca boníssima. El primer que se’ns passa pel cap és demanar la recepta per fer-la nosaltres i a més a més tenim la possibilitat de millorar-la afegint algún ingredient més o canviant-ne algún altre.

ChefTux-3

El mateix passa amb el programari. Si l’empresa no ens dóna el codi font no podem millorar el programa ni adaptar-lo a les nostres necessitats, en canvi, si tenim el codi font sí que ho podem fer. Potser és una mica freak pensar en modificar programes, però cadascú modifica les coses que sap. Si un arquitecte es compra una casa i no li agrada com està distribuïda agfarà els plànols i els modificarà, com que no és informàtic no se’l considera freaky. En fi, deixant apart el freakisme, l’oportunitat de tocar el codi no només és per millorar el programa i fer-lo més eficient, sinó per traduïr-lo i fer-lo accessible a tothom.

Un altre tema molt important és el tema de les patents. Ningú parla de no reconèixer mèrits ni de robar idees, suposo que en això tots estem d’acord, a tothom li agrada que se li reconeguin els mèrits. Però el temps passa i els mèrits, pel bé de l’evolució, han de quedar obsolets. Si fem un treball i el patentem qualsevol persona que vulgui millorar-lo haurà de fer-ho des de 0 i creant la seva pròpia alternativa. Si no ho patentem tothom que vulgui millorar-ho podrà fer-ho sense problemes i a partir del que ja ha estat creat, és a dir, no haurà de començar des de 0, podrà estudiar el seu funcionament/comportament i si pot i en sap millorar-lo i fer que sigui millor. Això no treurà que el mèrit primer hagi sigut del primer creador, per tant, el que haurà de fer “el segon“, és dir que ha fet un producte basant-se en un altre.

Sabent una mica ara com penso en el tema del coneixement lliure, d’aquí uns dies publicaré una entrada relacionant aquests conceptes amb un àmbit tan important com és l’educació i les TIC en l’educació.

Aules 2.0: Windows o Linux?

Molts mestres i professors es queixen del Projecte 1×1 i de la digitalització de les aules. Jo no sóc ni mestre ni professor, sóc l’administrador de la xarxa d’una escola i, per tant, molt no puc opinar, però sí que m’agradaria expressar la meva opinió. Obro un capítol al bloc Aules 2.0 on aniré parlant de diferents temes de dins de l’aula.

En primer lloc començo donant la raó als professors “quejicas” i em poso del seu cantó. El Projecte 1×1 no està el tot ben muntat. Començarem per dir que des d’un principi en els nens ja se’ls hi està donant droga, però no una droga qualsevol, no, una droga d’aquesta cara que a sobre enganxa. Potser molts esteu perduts, però sí, em refereixo al sempre entre cometes “sistema operatiu” de Microsoft. Ara mateix molts de vosaltres m’estareu prenent com un freaky radical i potser deixareu de llegir l’article, però us animo a seguir llegint a veure si com a mínim puc fer que entengueu la meva idea.

Una droga és una substància que enganxa i no pots deixar de consumir i a més a més, té un cost. Bé, tenint en compte que l’ordinador és d’ús “obligatòri”, consideraré com a droga el que porta a dins, Windows. Molts direu… “Els portàtils vénen amb Dual Boot de Windows i Linkat“. Oh sí! Quin descans… No entraré a criticar la distribució de la Generalitat perquè té coses bones i coses dolentes i en aquesta entrada no ve al cas, però sí entraré a discutir sobre el què comporta que vinguin amb el Dual Boot.

 

linuxvswindowsbg

Actualment el que més deu importar als pares és el preu del portàtil, 300€. És un preu que pagat a mitges amb la Generalitat no està tant malament (150€ per família). Dins d’aquest preu hi està inclosa la llicència de Microsoft Windows i la llicència del Microsoft Office. Comenecem a restar i veurem que el preu pot anar disminuint… A més, els estem donant als nens una altra droga, la droga Office. Deixo anar per aquells que pensin que OpenOffice o LibreOffice “no és compatible”, que aquests programes treballen amb els formats estàndard i oficials, els del a OpenDocument Foundation i que vagis on vagis no et poden dir que aquests fitxers no els poden llegir, perquè són els estàndard. Per tant, si donem als nens les eines de Microsoft no treballen amb els estàndards oficials i es contribueix a la monopolització del sector del programari. Com que els nens utilitzen el que tenen a casa, per costum escolliran Microsoft Office enlloc del lliure.

Seguint amb el tema preus, els portàtils vénen muntats de sèrie amb un sistema i la Generalitat fa que els hi posin el Dual Boot, això també fa incrementar el preu. Però bé, què es pot esperar d’una Generalitat que escull un portàtil no compatible amb el seu sistema operatiu

En tot això, no cal oblidar les empreses que venen aquests ordinadors. Segons la gent de carrer són els que treuen més profit de tot això i els que guanyen més beneficis. Crec que a 8€ per ordinador poc benefici treuen. L’ordinador sempre val 300€, les prestacions pugen i el preu també, qui assumeix aquest cost? Tenim també en compte que en aquest cost l’IVA va inclòs, qui l’ha de pagar? Aquesta és una de les altres raons per les quals els portàtils de l’1×1 no haurien d’incloure Windows, serien costosament més barats i les famílies pagarien menys i els venedors guanyarien més.

openclassroom

Parlant de preus i economia, no m’he parat a explicar-vos el que després del preu, per mi és el més important, la llengua. Microsoft tot just ara ha tret el seu primer “sistema” en català. En el Windows7 en algunes versions hi ha l’opció de posar-lo en català, un català no estàndard, mal traduït i que a sobre no segueix les pautes de traducció de Softcatalà. I fins i tot podríem posar-nos en que no està 100% traduït, ja que paguem i ho fan que ho facin bé. Els ordinadors que venien amb WindowsXP venien també traduïts al català amb un pedaç que òbviament no abastava el 100% del sistema. És a dir, fent una mica de demagògia, estarien treient als alumnes el seu dret d’estudiar en català.

Per acabar, m’agradaria donar la meva opinió més professional. Quan un nen té la grip, el més probable és que dies després el seu company del costat la tingui. Si utilitzem Windows als portàtils passa el mateix, quan un té un virus és fàcil que el passi als altres i més si estan connectats per xarxa. En sistemes UNIX no hi ha virus. Si ens posem a analitzar un sistema i un altre, per temes d’estabilitat i rendiment també em quedaria amb GNU/Linux, si l’ordinador va lent, el nen es distreu més i per tant treballa menys.

#wifibdn

Molts badalonins em coneixeran com el noi pesat que vol posar servei de wifi gratuït a la ciutat. Molts d’ells, però, no tenen ni idea de com funcionaria el servei i, ni molt menys, quin sentit pot tenir a part de poder utilitzar el portàtil a la Plaça Pompeu Fabra. Bé, en aquest article explicaré què és el que hauria de ser WifiBdn des del meu punt de vista.

En el programa del PP semblava que per fi s’apostava per proveïr d’accés wifi els espais públics, com moltes altres ciutats del país. La intenció que tenien era posar diversos punts d’accés que dotin de cobertura un espai emblemàtic com és la Rambla de Badalona, per tal que els clients dels bars del passeig puguin connectar-se al Facebook amb el portàtil o el mòbil (si no tenen una tarifa de dades contractada). No comparteixo plenament aquesta idea. Per a mi, WifiBdn és una porta oberta a la gent. No ha de ser un sense control, és obvi que amb la mentalitat que tenim avui en dia, si posem una wifi gratuïta i sense control, la Rambla es convertirà en el centre de baixades de Badalona, i WifiBdn no serveix per això.

800px-wifi_logo_svg-300x177

A Badalona el tema del wifi ha estat envoltat des de sempre de molta demagògia. L’anterior Govern (i concretament CiU) havia arribat a assegurar que la provisió de wifi era competència deslleial a les empreses operadores de telecomunicacions... Que un ajuntament tingui punts de connexió a Internet sense fils és tenir un ajuntament que es preocupa per evitar la fractura digital dels seus ciutadans. És tenir una administració que vol ser més eficient i vol aplanar el camí cap a l’administració electrònica.

Actualment l’accés a Internet sense fils a la ciutat es limita a les biblioteques a través d’un sistema proveït per la Diputació de Barcelona. Els gairebé 220.000 ciutadans disposem només de quatre punts per connectar-nos amb una cobertura territorial ridícula. Hi ha multitud d’equipaments municipals amb accés a Internet contractat: centres cívics, oficines municipals, poliesportius… Si es pogués crear una xarxa unitària pel servei per la qual els usuaris poguéssin navegar, seria la millor manera de revitalitzar espais obsolets a la nostra ciutat com els centres cívics per exemple (convertint-los en espais de trobada dels estudiants)!

Una altra aplicació de la wifi gratuïta seria en llocs com els hospitals. En els hospitals hi ha gent molt malalta i gent que hi està simplement perquè l’han operat d’una cama. Aquests últims poden ser estudiants que si tenen internet es poden connectar a la intranet de la seva escola per seguir el temari o fins i tot enviar els treballs als professors. No vull fer demagògia amb el tema estudi, és òbvi que hi haurà qui utilitzarà la connexió dels hospitals per l’oci, també tenen dret a distreure’s una mica no? O els acompanyants… desconnectar una mica després de 24 hores amb la persona ingressada és bo no?

Bé, em podrieu dir que fins ara mai hi ha hagut internet pels llocs on dic i la gent ha viscut tranquila i sense problemes. Però la vida evoluciona juntament amb la tecnologia i cada cop estem més lligats no amb la xarxa, sino amb els usuaris de la xarxa. Per això és vital poder tenir contacte en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

A part de tot el que he dit abans, també cal destacar la feina feta pels que porten la web de l’Ajuntament. A alguns els hi agradarà més o menys el disseny, però s’han currat un bon sistema per fer gran part de les gestions des de casa (moltes aplicacions encara estan en desenvolupament o no funcionen del tot bé, però la intenció ja hi és). Bé, com que tenir internet a casa amb els preus que hi ha al mercat no és obligatòri, per què no puc anar amb el meu ordinador a l’Ajuntament i aprofitar la connexió que em cedeixen per fer aquestes gestions i no haver de fer cues? És evident que a l’Ajuntament ha d’haver-hi wifi gratuïta, em pot explicar algú on s’ha vist una roda de premsa avui en dia on els periodistes no puguin enviar les seves cròniques a l’instant? És vergonyós.

Per acabar m’agraderia presentar-vos alguns exemples de ciutats com Badalona o més petites on ens passen la mà per la cara amb aquest tema.

Barcelona: 417 punts d’accés a Internet per tota la ciutat. Des d’equipaments fins a espais emblemàtics com la platja. Ajuntament pioner, ha guanyat el recurs que li havien interposat les empreses operadores davant de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions.

barcelona-wifi
El Vendrell: l’ajuntament de moment proveïx wifi en espais públics. Hi ha plans per tal d’instal·lar una xarxa mesh que proveirà internet a tot el terme municipal i també telefonia a baix cost per a tots els veïns. L’ajuntament crearà una empresa operadora mixta.

Gavà: Gavà WiFi és un servei ofert per l’Ajuntament de Gavà que permet connectar-se a Internet a través de punts d’accés Wifi ubicats en diferents equipaments municipals i punts de la via pública. Amb el projecte Gavà Wifi, Gavà desplega una xarxa lliure d’accés a Internet per a tots els ciutadans i ciutadanes, una xarxa en línia i mòbil, per facilitar la cerca d’informació i l’ús social de la xarxa de manera ràpida i còmoda, i adaptar-nos a la societat del coneixement actual. Posem a disposició dels gavanencs i gavanenques la xarxa Gavà Wifi pública, ciutadana i lliure. Una eina més per facilitar la incorporació de la tecnologia a la nostra vida quotidiana. El projecte Gavà Wifi està cofinançat per la Diputació de Barcelona i el fons FEDER.

BannerWifiopcion

Programari Lliure a les Escoles

Enceto una nova categoria (EduCat1x1). Aquí parlaré sobre experiències i opinions sobre el Projecte EduCat1x1 de la Generalitat.

Primer de tot començaré per dir que des del punt de vista ètic el programari lliure és el més viable. Sembla una frase una mica radical, però deixa de ser-ho quan la major part dels usuaris estan utilitzant còpies pirates del “sistema operatiu” de Microsoft (en el meu bloc el “sistema operatiu” de Microsoft sempre anirà entre cometes). Per tant, estan robant a Microsoft, es deixen de moure diners i això ajuda a la crisi.

A més a més, l’ètica juga un paper important en l’espai programari lliure-professors. Molts professors demanen el Photoshop o el Microsoft Office. Jo, com a professional i com a defensor del programari lliure, els dic que si ells (o l’escola) no tenen còpies originals, jo no m’arriscaré a que vinguin a fer una inspecció i em caigui el pèl, no costa res posar el GIMP o el LibreOffice i si es queixen podeu explicar el meu exemple més clàssic sobre perquè no s’han d’utilitzar còpies pirates en la vida quotidiana i menys a les escoles.

 

opensource

A l’escola on jo anava, hi havia una botiga de llaminadures al costat i una de les activitats extraescolars que fèiem els alumnes a 6è de primària era entrar a robar algun xiclet a la botiga. El dia que ens van enxampar per robar un xiclet que el seu preu era d’uns 5 o 10 cèntims, ens va caure un càstig bastant important.  Per què? Home, doncs perquè estàvem robant a una botiga.

I ara, què passa si utilitzem el Photoshop a l’escola? Bé, si és original en principi res, però si l’han d’utilitzar a casa i a casa els nens no el tenen l’han de comprar? Sí, òbviament. Però com que no tothom se’l pot comprar i les escoles tampoc tenen acords amb Adobe, el professor moltes vegades diu… “Entreu a Taringa que us el podeu baixar”. És a dir, si robes un xiclet de 10 cèntims, ets un lladre. Però, en canvi, s’incita als nens a robar 1600 € i no passa res. No estic dient que s’hagin de multar als professors ni cap cosa per l’estil, simplement vull dir que els professors s’han de concienciar també que baixar-se programes propietaris de forma gratuïta és iłlegal.

Bé, aquest és només un petit exemple de per què és important el programari lliure a les escoles, òbviament hi ha uns quants més que si tiro el bloc endevant us aniré explicant.

Presentació

Com ja us estareu imaginant sóc en Pepe Reis, un amant de les noves tecnologies. Concretament m’agrada el món de la informàtica i més en especial GNU/Linux i el Programari Lliure. També m’apassiona tot allò relacionat amb la programació ja sigui web o multiplataforma.

Ara mateix potser penseu que esteu en el bloc d’un freak linuxero, però aquí hi haurà més temes a parlar que Linux i ordinadors. Sóc de Badalona i m’encanta la meva ciutat. En aquest bloc, doncs, escriuré també sobre fets badalonins i òbviament sobre coses personals.

Ara mateix el bloc encara està en construcció, però en breu estarà completament presentable.

Us animo a que em visiteu de tant en tant, moltes gràcies!